Xarxa Vertical; la segmentació del Social Media

Ara que coneixem prou bé l’abast de les Xarxes Social Horitzontals o Generalistes, és un bon moment per fer la reflexió si la nostra empresa té de fer un pas més cap a la segmentació del seu target en l’estratègia de Social Media.
Per saber si aquest és el camí adequat, caldrà preguntar-nos, quins valors creiem que són interessants pel nostre target, quin posicionament cerquem i definir el territori de la marca.

Les xarxes socials verticals enllacen a usuaris amb un interès comú cap un valor de marca, per aportar-hi contingut que els hi sigui interessant. Si no fos així seriem davant d´un foro, i no d´una xarxa vertical!!.

Les xarxes verticals solen ser de 5 tipus;

1) Temàtiques; la majoria són d’aquest grup, i es basen en cercar usuaris que els agrada o són afeccionats a; fotografia, mascotes, cotxes, cine, boxa, arquitectura, informàtica, etc.
2) Especialitzades; professionals (Linkedin, Xing,..), humanes (Tuenti,..),continguts (Scribd, StumbleUpon,..)
3) VIP´S: adequades per a marques que transmeten emocions, passió, etc. Com per exemple la marca Ferrari, el Barça, el R.Madrid, etc.
4) Consumidors; es basen en el fet que l’usuari ja és client de la marca i/o està interessat en ser-ho. I aquesta li dona l’oportunitat de col·laborar en les millores i canvis dels productes que li ven; i evidentment queixar-se del que no li agrada. Com per exemple; el club de cuina de Gallina Blanca.
5) Incentivades; no cerquen ni relacionar-se amb un tema d’interès, ni despertar passions, ni buscar l’opinió del consumidor. Utilitzen només els incentius per congregar als usuaris. L’única utilitat, al meu entendre, és que ajuden a posicionar-te a nivell de SEO

Però quins avantatges ens aportarà el fet de decidir-nos a entrar-hi?, doncs us dono uns quants exemples;

A) Fidelització; reforcen els vincles entre els usuaris al mateix temps que construeixen una experiència participativa, aportant valor afegit als membres de la seva comunitat. Tanmateix reduint el percentatge d’abandonament dels usuaris i per tant reforçant el “engagement”.
B) ROI; faciliten molt la medició del retorn de l’inversió, ja que una comunitat pròpia donarà ingressos alternatius, al ser més permeable a l’inclusiu de la publicitat dels partners i esponsoritzacions, sempre i quan aportin valor a la comunitat i a la marca. I tot això sense passar pagant pels buscadors!!
C) Contingut; els usuaris que hi accedeixen eviten el tenir de discriminar el contingut que els interessa del que no els hi és rellevant, ja que prèviament ha estat filtrat.

Per altre part també tenen algun inconvenient;

1) Número d’usuaris; és molt menor que el d’una xarxa social horitzontal, per tant ens hi tindrem d’acostumar i no compara-ho amb les altres xarxes socials generalistes que tinguem com a empresa.
2) Exigència; els usuaris ens demanaran contínuament aportació de valor, i això implica disposar dels mitjans i recursos per complaure’ls.
3) Innovació; no és comparable amb els serveis i funcionalitats a nivell tecnològic que pot oferir una xarxa social horitzontal.
4) Inversió; Cal repensar el nostre web, les nostres campanyes de e-mailing, i d’altres accions de màrqueting, per adequar-les a la nostra estratègia de xarxa vertical.

Tanmateix cal pensar que destinarem menys esforç a anar a vendre, ja que els usuaris que tinguem vindran per què estan interessats en nosaltres.

Si t’agrada’t el contingut d’aquest post, t’agrairia que el comparteixis amb qui creguis convenient.